ÈPOCA
Fet per Binu Villellas
He fet una lectura intensa del llibre i he agafat fets més representatius que van transcórrer a mitjans del segle XX, és a dir, durant la narració d’aquest llibre. Ho he classificat en tres blocs diferents, que són:
Quins fets històrics van passar?
“Però a les pel·lícules de guerra sempre fa d’un tio que es torna gallina just abans d’haver de sortir de les trinxeres”. (pàgina 202)
“Va estar a la guerra, també va desembarcar el dia D i tot plegat-,però de debò que em sembla que odiava molt més l’exèrcit que no pas la guerra”. (pàgina 222)
“Una vegada ens va dir a l’Allie i a mi que, si hagués hagut de disparar a algú, no hagués sabut en quina direcció disparar. Va dir que l’exèrcit estava gairebé tan ple de malparits com els nazis. Recordo que una vegada l’Allie li va preguntar si no era bo que hagués estat a la guerra, perquè era escriptor i així tenia moltes coses per escriure i etcètera a fer que l’Allie anés a buscar el seu guant de beisbol i després li va preguntar qui era més bon poeta de guerra, en Rupert Brooke o l’Emily Dickinson”. (pàgina 223)
“El que m’estranya d’en D.B., però, és que va odiar moltíssim la guerra, però l’estiu passat em va fer llegir un llibre, Adéu a les armes. Va dir que era un senyor llibre. Això és el que no puc entendre. Hi sortia un tio que es deia tinent Henry que se suposava que era un bon tio i tot això. No entenc com en D.B. podia odiar tant l’exèrcit i la guerra i etcètera i que li agradés un llibre hipòcrita com aquell” “De totes maneres, estic força content que hagin inventat la bomba atòmica. Si mai hi ha una altra guerra, jo seuré just dalt del cony de bomba. Em presentaré voluntari, ho juro davant de Déu”. (Pàgina 224)
Com podem observar en diverses parts del llibre ens parla de forma indirecta la participació en II Guerra Mundial, és un fet que li marcarà per tota la vida.
​
Com era la societat de mitjans del segle XX?
​
“L’institut Pencey, Agerstown, Pennsylvania.” (pàgina 8).
“Ensenyant el pit, i aquella olor griposa d’esprai nasal Vicks pertot arreu”. (pàgina 27). Aquesta marca d’esprai nasal arriba fins el nostre temps.
“Hi havia una capsa buida de pasta de dents Kolynos” (pàgina 84). És una de les marques de pasta de dents l’època.
“Les meves Gladstones em rebotien a les cames” (pàgina 87) Aquesta marca de les maletes de primera qualitat és molt de l’època.
“No tindria pas alguna cosa per verificar la seva edat? El carnet de conduir, potser?”. (pàgina 113) Als Estats Units està prohibit l’alcohol a un menor de 18 anys. “...Perden la feina si els enganxen servint un menor. I jo sóc un cony de menor”. (pàgina 114)
“No era gaire ple, però em van donar una taula dolentíssima de totes maneres, ben endarrere. Hauria d’haver-li fotut un dòlar als nassos, al maitre. A Nova York, nano, qui paga mana, no és pas broma” (pàgina 113). És una societat capitalista. El que té diners ho aconsegueix tot.
“De l’Stork Club o El Morocco i tota la pesca”. (pàgina 11) l'Stork Club i El Morocco eren clubs de Manhattan, Nova York. de 1929 fins 1965. Aquests locals eren freqüentats per rics i personatges famosos des del 1929 fins al 1965.
“De Yale, amb americana i pantalons de franel·la grisa i una d’aquelles armilles de retalls tan amples. Tots aquests malparits de les universitats de l’Ivy League s’assemblen”. (pàgina 139)
“...d’aquells cistells de palla que les monges i les nenes de l’Exèrcit de Salvació fan servir per recollir pasta per Nadal” (pàgina 175) L'Exèrcit de Salvació és un moviment internacional, religiós i de caritat, amb un sistema distintivament militar en la seva estructura i organització.
“Broadway estava ple com un ou i tot ben embolicat. Era diumenge, i tot just cap a les dotze, però estava com un ou de totes maneres. Tothom anava al cine: el Paramount o L’Astor o l’Strand o el Capitol o algun d’aquests llocs. Tothom anava mudat, perquè era diumenge, i això ho feia encara pitjor”. (pàgina 186)
“Les dones em deixen de pedra. De debò que sí. No és que només pensi en el sexe ni res d’això, encara que m’interessa molt”. (pàgina 89)
​
Què podem dir del fets culturals?
​
“El vell Spencer llegia l’Atlàntic Monthly.” (pàgina 16) L’Atlàntic Monthly és una revista clàssica del segle XX.
“Em van donar Lluny d’Àfrica, d’Isak Dinesen. El meu escriptor preferit és el meu germà D.B.,i després d’ell en Ring Lardner” (pàgina 32) Isak Dinesen: Va ser una escriptora Danesa que es basava en els gèneres del neoromanticisme, literatura gòtica i realisme màgic. Va escriure una obra que van ser de les més notables: Memòries d’Àfrica o també anomenada Lluny d’Àfrica.
“No vam pas parlar gaire, després d’això. Ella va començar a llegir el Vogue que portava, i jo vaig mirar una estona per la finestra” (pàgina 95). En aquell moment les dones llegien aquest tipus de revista.
Durant la lectura del llibre surt diverses vegades el nom de l’actor americà Gary Cooper. (pàgina 120) Aquest actor, va guanyar tres Oscars de Hollywood.
“Tot d’una, quan van acabar les copes, totes tres se’m van aixecar i van dir que havien d’anar a dormir. Van dir que s’havien de llevar aviat per anar a veure el primer xou al Radio City Music Hall”. (pàgina 122) Era considerat com el teatre més important del país d’aquest moment en Nova York. Va ser un centre de referència fins a 1978.
“Feien el noticiari o alguna cosa així”. (pàgina 130) En tots els cinemes americans de l'època abans de la pel·lícula passaven les notícies d'àmbit econòmic social i cultural més important del moment. “Hi havia un disc que volia comprar per a la Phoebe, que es deia “Shirley Mongetes”. (pàgina 184) Era un disc molt de moda en aquella època.