Personatge principal; Holden.

Personatge principal; Holden

 És un jove rebel, depressiu, solitari, molt contradictori, somiador, que no accepta la realitat que l’envolta ni les regles de joc de la societat on viu i no està il·lusionat per res. Considera que està per sobre del bé i del mal i no suporta els “esnobs” però ell es comporta com un d’ells, sent un consentit i un capritxós. La seva família és catòlica i de classe mitjana-alta sense problemes econòmics i això a ell li permet cobrir fàcilment les seves necessitats privades com: sortides a sales nocturnes, consumir alcohol i tabac, taxis... Dins la seva família trobem els seus tres germans. En D. B. que és el germà gran, escriptor de guions a Hollywood. En Holden, considera que aquest, ha aconseguit el seu somni de vida, independitzant-se i aconseguint un cert nivell d’èxit. Per altre banda, mostra una gran tendresa envers la seva germana petita Phoebe. La considera molt intel·ligent i espavilada, per només tenir deu anys. Es nota molt la complicitat que tenen. Per últim, sent una gran admiració pel seu germà Allie, que va morir a causa d’una leucèmia. El té molt present diàriament i la seva mort ha influenciat la seva manera de ser i la seva actitud davant la vida. La història d’aquest llibre gira al voltant d'en Holden i de les seves inquietuds. Sent un estat d’ansietat constant, ja que ell considera que viu en un món on l’arriba a odiar tothom, fins al punt de preferir viure aïllat de tot el que està al seu voltant, sol i sense ningú. Aquest fet és contradictori perquè constantment intenta quedar amb amics i amigues per passar l’estona i no sentir-se tan sol. Fragment extret del llibre: “El tio de la Marina i jo ens vam dir encantats d'haver-nos conegut. Cosa que sempre em deixa clavat. Em passo la vida dient «Encantat d'haver-te conegut» a gent que no m'ha encantat gens de conèixer. Però, si vols conservar la pell, has de dir aquesta mena de coses. (p. 66)” Una de les característiques d’ aquest personatge és la capacitat de detectar les qualitats més ridícules de les persones, com el narcisisme, la hipocresia i la superficialitat. Això li genera una desconfiança cap als demés. Fragment extret del llibre: “Estic ben fart que tothom m’ho pregunti —vaig dir—. Per un milió de raons. Era un dels pitjors instituts on he anat mai. Estava ben ple d’hipòcrites. I tios desgraciats. Mai no deus haver vist tios tan desgraciats en tota la teva vida. (p. 121)” S’ha de destacar que és una persona molt intel·ligent, molt observadora i amb una gran capacitat descriptiva. Té un concepte molt alt de si mateix i sempre qüestiona la intel·ligència dels altres, que normalment els considera estúpids.

​

​