Temps

El protagonista, Holden Cauldfield, es passa dos llargs dies a Nova York que li va servir com una fugida personal. Se’n va en un hotel on es repensa la seva vida i no se sent inclòs en la societat en que ell viu. Troba complicat l’etapa d’adolescència: si estar per part de la infantesa o per part d’adults.

Ell rebutja i fuig del món dels adults i decideix mantenir i protegir aquesta infantesa restant en ell. En Holden sap que s’està fent gran i que no hi ha manera de detindre aquest procés natural, la qual cosa, fa que Holden es rebel·li, opti per un camí incert i de difícil tornada: paga a una prostituta per estar amb ell, se’n va moltes vegades als bars i clubs per intentar treure tot el que té al cap mitjançant l’alcohol, que a vegades els cambrers no li deixaven, ja que és menor d’edat. Després de tot aquest embolic, decideix parlar amb la seva estimada germana, la Phoebe sobre aquest assumpte. La Phoebe es preocupava molt per el seu germà, perquè sap que els seus pares no estaràn gaire contents sobre aquesta notícia. En Holden li comença a dir que tot estarà bé i que ell ja tenia planificat tot el que farà d’ara en davant: estar aïllat de la gent, en un lloc tranquil on ell mateix pot estar tranquil, es guanyarà la vida sol i que serà un vigilant en el camp de sègol. Després de tot això se’n va.

En Holden es preocupava massa per la Phoebe, ja que segons ell, és la única persona en el món que l’entén i per això, decideix quedar per última vegada amb ella. En la seva quedada, la Phoebe volia marxar amb el seu germà, fins i tot portava ja la maleta. En aquest moment, en Holden veu com és ell d’important per la Phoebe, i és, tot això, la cosa més important en el món. Al final, gràcies a la Phoebe, en Holden decideix tornar i quedar amb la seva família. Encara que en Holden es trobava en aquella situació complicada, troba l’esperança de poder arreglar-ho tot. “L’única cosa que sé és que trobo a faltar tota la gent que us he explicat...Té gràcia. No expliqueu mai res a ningú. Si ho feu, començareu a trobar a faltar tothom.” Aquestes paraules d’en Holden ens indiquen que encara que ell se sentia exclòs d’aquest món sap que sempre hi haurà persones que els farà companyia.